El cartell de La benvinguda parteix d’una idea senzilla: la vida com una línia discontínua, feta d’anades i tornades, de passes i repasses, d’interrupcions i continuïtats.
Les línies que construeixen la imatge no dibuixen una forma tancada, sinó un moviment. En la seua repetició apareix una figura, un camí, una possible vida. Com si cada traç fora una decisió, una ferida, una espera o un canvi de direcció.
En aquest sentit, el cartell acompanya la idea de la pel·lícula: una benvinguda no com a arribada definitiva, sinó com a procés. Un canvi de vida que es va dibuixant a poc a poc, línia a línia.