Aquest cartell construeix un mapa del territori valencià a partir de tires de cel·luloide.
Igual que fa la pel·lícula, la imatge planteja una manera de vertebrar el país a través del cinema, especialment d’aquell cinema més experimental, menys conegut i sovint situat als marges dels relats oficials.
El cel·luloide no és només matèria cinematogràfica, sinó també una forma de dibuixar un territori cultural compartit. Així, el cartell converteix el País Valencià en una geografia feta d’imatges, memòria i pràctiques audiovisuals que també expliquen qui som.