El cartell de Troyanas parteix de la idea de les màscares del teatre grec: rostres que expressen alegria, tristesa, eufòria, cansament o dolor, i que es barregen fins a construir una imatge col·lectiva.
Les cares apareixen fragmentades en franges verticals, com si cada actor i cada actriu aportara una part d’un mateix rostre comú. La composició parla del teatre, però també de la vida dins d’una companyia d’actors amateurs: assajos, nervis, entusiasme, frustracions, complicitats i moments compartits.
En aquest sentit, el cartell no mostra només els intèrprets d’una obra clàssica, sinó el que passa al voltant d’ells: la convivència, l’esforç i la barreja d’emocions que sosté qualsevol procés teatral.