Aquest cartell naix arran de la consulta sobre la llengua base a l’ensenyament, una consulta que no calia i que va acabar evidenciant el ridícul polític dels qui l’havien impulsada.
Davant un moment que considere històric, calia fer una peça que el commemorara. El cartell parteix de la frase “El meu país ha parlat clar i ras, i ho ha fet en valencià”, convertida en imatge a través d’una disposició tipogràfica poc habitual.
El text funciona quasi com un dibuix: les paraules no sols es lligen, sinó que construeixen una cara, una expressió i una actitud. Aquesta manera pictòrica d’utilitzar la tipografia continua una línia d’experimentació gràfica on el text deixa de ser només missatge i passa també a ser forma.
La paleta limitada, amb roig i blau sobre fons blanc, reforça la claredat del cartell i li dona un caràcter directe, net i commemoratiu.